Punt i final

A poques hores per la finalització del plaç de publicació d'entrades, em disposo a fer una última reflexió sobre el blog.
Tot i que al principi se'm va fer una mica feixuc el fet d'haver d'estar actualitzant setmanalment amb entrades el blog, poc a poc, he anat agafant la dinàmica, i fins i tot la motivació, per anar publicant i renovant el blog. Això al mateix temps m'ha servit per repassar els continguts donats a classe, així com també complementar-los i buscar informació tan en el llibre com en altres fonts.
Així doncs, penso que aquesta ha estat una iniciativa encertada per part del professorat, ja que de forma indirecta t'obligues ha estar sempre al corrent de l'assignatura i ha no perdre el fil de les classes ni dels continguts.
Per part meva això és tot, ara només queda esperar la valoració del blog i les seves entrades, i qui desitgi donar una passejada per la historia econòmica del nostre planeta passi a donar un cop d'ull.


Roger Esteve i Mas

La gran depressió (Crisis dels anys 30)

La situació econòmica dels EEUU a la dècada del anys 20 era prospera amb un creixement de la indústria i economia molt accelerat. La Gran depressió va ser un període de deu anys (1929-1939) caracteritzats per la major recessió econòmica global, tant en profunditat com en duració, que s'ha produït fins al moment. Se sol representar l'inici d'aquesta als Estats Units d'Amèrica, coincidint amb el crack del 24 d'octubre de 1929 (l'anomenat "Dijous Negre") a Wall Street, on més de 29 milions d’accions es van posar a la venda a la borsa de Nova York davant d’una demanda pràcticament nul·la provocant l’esfondrament de la borsa.

Es va estendre des dels Estats Units a la resta del món capitalista. La crisi provocà grans taxes de desocupació: catorze milions de persones als Estats Units, sis a Alemanya i tres al Regne Unit. A Austràlia, la taxa de desocupació va ser fins i tot més gran que als Estats Units i al Regne Unit junts. S'estima que la cinquena part de la població britànica vivia per sota del llindar de pobresa a la meitat de la dècada de 1930.

L'elecció com a president de Franklin Delano Roosevelt i l'establiment del New Deal el 1932 marcà l'inici del final de la Gran Depressió als Estats Units. No obstant això, a Alemanya, la desaparició del finançament exterior, a principis de la dècada de 1930, i l'augment de les dificultats econòmiques, van propiciar l'aparició del nacional-socialisme i a l'arribada al poder d'Adolf Hitler.

Sembla ser, tot i que no és molt clar que algunes de les causes varen ser les següents:

· La gran compra d’accions a crèdit per part dels bancs i dels particulars americans per obtenir beneficis ràpids. Provocant un allau de vendes per la realització de beneficis.

· El fet anterior va provocar la baixa dels índexs borsaris i la conseqüent pèrdua de valor de les accions i dels diners dels petits i grans inversors.

· No es van poder retornar els crèdits i molts bancs van fer fallida, deixant sense diners a les persones que els tenien dipositats.

· La sobreproducció industrial i agrària dels anys anteriors, van sobrepassar la capacitat de compra dels mercats, provocant una lleugera caiguda dels preus i una forta acumulació dels estocs a les indústries que demanaven crèdits per continuar produint.

· La falta de control per part del govern dels EEUU respecte a un creixement descontrolat de la producció, els crèdits i en general l’economia.

Aquesta crisis dels anys 30 ens fa reflexionar sobre l'actual situació econòmica tan a Europa com als Estats Units, on podem observar gran quantitat de paral·lelismes entre les 2. Tan en l'una com l'altra els índex borsaris cauen en picat, les vendes de sectors claus com els automòbils o la construcció baixen, els bancs deixen de concedir crèdits en la majoria dels casos, així com també la gran quantitat d'atur acumulada conseqüentment.



Roger Esteve i Mas

Conseqüencies de la primera guerra mundial

La Primera Guerra Mundial va tenir conseqüències molt importants en tots els àmbits: polítics, econòmics, socials i demogràfics.

Algunes de les següents conseqüències polítiques foren de gran embergadura:

-Esclat de la Revolució Russa (comunisme)

-Canvi de sistema polític a Alemanya (repùblica).

-Redistribució de fronteres: És van desmembrar els imperis Austrohongarès i Turc. Van tenir pèrdues territorials: Alemanya, Rússia i Bulgària. Van tenir guanys territorials: l'Imperi Britànic, França, Itàlia, Grècia, Romania, Sèrbia (que va esdevenir Iugoslàvia), Japó, i els Estats Units.

-Van aparèixer nous estats: Polònia, Txecoslovàquia, Lituània, Letònia, Estònia. També hi va haver grans convulsions econòmiques, com llaura el descens de la població activa, i socials.

Les pèrdues humanes i materials també foren debastadores: Vuit milions de morts i sis milions d'invàlids. França va ser el país més afectat, proporcionalment: 1,4 milions de morts i desapareguts, equivalents a un 10% de la població activa masculina, acompanyada per un dèficit de naixements. L'estancament demogràfic francès és perllonga, amb un envelliment de la població que només assoleix créixer amb la immigració.

Cal també considerar la pèrdua de prestigi dels europeus en els colònies del món. La guerra va ser mundial: és va conèixer a l'Àfrica, on els francobritànics és van apropiar de colònies alemanyes, i a l'extrem orient, on el Japó va fer el mateix amb els Illes Marianes i Nova Guinea. Els colònies van subministrar queviures, matèries primeres i soldats. Després de la guerra els pobles colonials no van creure més en el qual es'ls havia inculcat sobre la superioritat natural de la metròpoli, i van reclamar una millora de la seva situació. A aquest primer descens de la influència d'Europa en els colònies, se suma l'expansió dels EUA, el més beneficiat per la guerra, juntament amb el Japó.

Socialment també es varen produir certes transformacion. Les diferències socials és van accentuar amb l'enriquiment d'algunes classes i l'empobriment dels petits estalviadors, els retirats i els assalariats afectats per la inflació. Les dones van adquirir un nou lloc en la societat, i és van tornar indispensables durant tota la guerra, en el camp, les fàbriques, les oficines, les escoles (per a compensar la marxa de nombrosos professors)... el feminisme progressa, la moda evoluciona, el dret a vot és acordat a la Gran Bretanya, Alemanya, EUA i Rússia, però no a França.

Roger Esteve i Mas

El Patró Or

El patró or era el suport dels bitllets en determinada quantitat d'or. En molts països va haver bimetalisme, és a dir, els bitllets (moneda fiduciaria) estaven protegits d'una banda d'or i altra de plata. El seu abandó va començar durant la primera guerra mundial, ja que els governs bel·ligerants necessitaven imprimir moneda sense tenir la capacitat de redimir-la en metall.

Després de la segona guerra mundial, va ser substituït pel patró canvio or. El patró canvi or és un sistema monetari pel qual es fixa el valor d'una divisa en termes d'una determinada quantitat d'or. L'emissor de la divisa garanteix poder retornar al posseïdor dels seus bitllets, la quantitat d'or en ells representada.

Aquest sistema es va implantar en Bretton Woods, quan va sorgir el Fons Monetari Internacional (FMI). Les divises que garantien el canvi a l'or van ser el dòlar i la lliura esterlina. Aquest sistema va donar lloc a una estabilitat relativa i duradora, de 1944 a 1971. La majoria de les economies del món es van desenvolupar, pel que aquesta etapa es coneix en la història com la "Edat d'or". La vigència del patró or, que va imperar durant el segle XIX com base del sistema financer internacional, va acabar arran de la Primera Guerra Mundial, de manera que ja no s'utilitza en cap lloc del món. Suïssa va ser l'últim país en abandonar-lo en 1998.


Roger Esteve i Mas

El surgiment de l'economia internacional

Posteriorment a la revolució industrial s'estrableix una nova distribució geogràfica del comerç mundial centrat principalment en la zona del continent europeu (Alemanya i França) i el Regne Unit, com a capdavanters, la qual estipula una xarxa de comerç entre els principals països europeus i les anomenades noves europes. Els països no europeus contaven amb un escàs comerç entre ells.
Tota aquesta gran expansió va contribuir amb un gran augment de fluxos migratoris de persones i capitals; tot això sumat als avenços tecnologics, aixì com també en els transports, va fer que la internacionalització dels mercats fos imminent i cada cop més patent arreu del continent, sent aixì el precedent a la globalització tal i com la coneixem avui en dia.
Aquesta internacionalització formula dos corrents al seu respecte:

El lliurecanvisme: és la doctrina econòmica que propugna la no intervenció estatal en el comerç internacional, permetent que els fluxos de mercaderies es governin pels avantatges de cada país i la competitivitat de les empreses, suposant que amb això es produirà una adequada distribució dels béns i serveis i una assignació òptima dels recursos econòmics a escala planetària.El lliurecanvisme és considerat com el primer capitalisme i planteja la llibertat absoluta de negoci i comerç enfront de les rigideses de l'economia de l'Antic règim.Es contrari al proteccionisme.

El proteccionisme: és un corrent econòmic que aposta per la producció nacional i imposa taxes i aranzels als productes estrangers per limitar les importacions. S'oposa al lliurecanvisme i limita la competència.

Exemples històrics de proteccionisme es troben al règim autàrquic durant el primer franquisme, amb un aïllament internacional polític i econòmic o en les polítiques agrícoles de la Unió Europea que privilegien els productes dels seus països membres en detriment dels estats del Tercer Món. Les nacions en guerra acostumen a tenir un règim proteccionista, amb poc contacte amb l'exterior.

Els moviments migratoris de persones, corresponen a diverses causes, tan economiques (millores salarials... qualitat de vida etc), com religioses o politiques.

Tal com podem observar aquest seguit de canvis en l'estructura de l'economia internacional, representen el precedent a la creació d'un mercat comú a Europa, i la internacionalització de mercats i capitals arreu del món.

Roger Esteve i Mas

La Difusió de la Industrialització, segon cercle de països

El segon cercle de països que entraren a la revolució industrial es caracteritza per ser molt tardana (a partir de 1880) i per presentar moltes dificultats de transport i desenvolupament, aixì com uns index alts de pobresa i desenvolupament ecònomic, com també per presentar encara una agricultura de caire tradicional.

La perifèria Nord: Països Baixos i Escandinàvia).

Principalment gràcies a la seva capacitat per a especialitzarse, entraren al procés de industrialització. Gràcies a les exportacions aconseguiran capital estranger que pogueren invertir en el seu desenvolupament. La seva societat passarà de dedicar-se a l'artesania en gran majoria a produir productes semielaborats per a l'exportació, la creació del ferrocaril fou de gran ajuda per a la realització d'aquestes exportacions. Realitzaren fortes inversions en educació i tecnologia.

La perifèria Sud: Espanya i Itàlia

Disposen de recursos energètics propis molt pobres, i es veuen obligats a recorrer a la importació. A l'estat Espanyol la producció de vi fou molt imortant i transcendirà en l'anomenada "febre de l'or" que servirà per a construir les vies ferroviàries.
Itàlia disposa de coure i plom com a materies primeres i serà el primer exportador encara que no que veurà el seu desenvolupament econòmic frenat per culpa dels seus deutes. Els mercats seran petits i poc profunds haurà una escassa conquesta exterior. Poca inversió en educació en ambdós països.

La perifèria est: Rússia i Japó
Rússia es modernitzarà a partir del 1854. L'estat promogué reformes en l'agricultura, indústria i transport. A l'agricultura s'abolirà l'esclavitud i majoritariament el feudalisme. En el transport es construirà la xarxa ferroviària amb subvencions públiques i accions de companyies privades, això comportarà a un impuls dels sectors miner i siderúrgic.
Al cas de Japó el seu impuls estatal també serà molt important per al seu desenvolupament, l'abolició del feudalisme i la modernització donarà com resultat canvi radical en el país. El que més canviarà serà la indústria que a partir de 1881 canviarà la seva política monetària, incrementarà els seus impostos i una important privatització de les industries.La seda és el producte estrella del Japó. A més a més assoliran altres mercats com Taiwán, Corea...


Roger Esteve i Mas

La Difusió de la Industrialització

Al continent europeu, la Revolució Industrial arriba a cent anys després de la Britànica, aproximadament als vols del 1850. Anem a veure com aquesta va esdevenir a alguns dels països capdavanters a europa.


-França:

A pesar del seu gran progrés cultural i les transformacions sociopolíticas derivades de la Revolució de 1789, l'avanç industrial va ser lent. La industrialització va afectar primer a les indústries tèxtils, cotoneres i després a la siderurgia que haurà d'esperar al Segon Imperi (Napoleó III) per a assolir la modernització. La Revolució francesa va estendre encara més el sistema de petita propietat que retenia a la població rural en les seves terres, a més de la política econòmica proteccionista. A partir de 1847 s'observa l'increment de la indústria i de la mà d'obra emprada en la mateixa i tenint com a conseqüència l'abandó de les terres.


-Bèlgica:

Va experimentar un ràpid desenvolupament similar a l'anglès, gràcies a la iniciativa de l'Estat i al disposar d'un sistema bancari favorable a les inversions industrials, que van dotar al país d'un dels millors sistemes ferroviaris d'Europa. Els centres principals es trobaven a Gant i Leija. Bèlgica contava ja al 1830 amb una indústria tèxtil molt desenvolupada i una siderurgia en expansió. Aquest creixement econòmic va ser possible per la confluència de diversos factors. Primer el notable increment demogràfic. Després, la disponibilitat d'uns mitjans de transport barats (rius i canals) i l'abundància de matèries primeres (carbó i ferro), van possibilitar el desenvolupament de la siderurgia. A més, el suport de les societats creditícies i la banca completaven aquest joc d'elements favorables per al desenvolupament de les noves formes industrials.


-Alemanya:

La influència anglesa i francesa en la industrialització del país és notable. La primera per la importació de maquinària i tècniques. La segona per les inversions en recursos alemanys. Així, per exemple, els alts forns del Ruhr. La història econòmica alemanya del segle XIX, està molt lligada a la seva unificació nacional. Amb la Constitució al 1834 del Zollverein, unió duanera que permetia la lliure circulació d'homes i cabdals entre tots els estats alemanys. El desenvolupament econòmic alemany es va caracteritzar per un gran avanç de l'agricultura: abandó del sistema del guaret i inici de l'ocupació d'abonaments. Es va optar per donar prioritat als plans de construcció naval i ferroviària. La intervenció de sectors financers (banca i segurs) en el desenvolupament econòmic i la iniciativa de l'Estat completen les característiques del model alemany de revolució indusrtrial.


Roger Esteve i Mas

El procés d'Industrialització: Factors de producció i innovacions

En la setmana del 2 al 6 de Març varem veure el procés d'industrialització i les seves causes i innovacions.

L'existència de controls fronterers més intensos van evitar la propagació de malalties i va disminuir la propagació d'epidèmies com les ocorregudes en temps anteriors. La revolució agrícola britànica va fer a més més eficient la producció d'aliments amb una menor aportació del factor treball, encoratjant a la població que no podia trobar treballs agrícoles a buscar ocupacions relacionades amb la indústria i, per tant, originant un moviment migratori des del camp a les ciutats així com un nou desenvolupament en les fàbriques. L'expansió colonial del segle XVII acompanyada del desenvolupament del comerç internacional, la creació de mercats financers i l'acumulació de capital són considerats factors influents, com també ho va anar la revolució científica del segle XVII. Es pot dir que es va produir a Anglaterra pel seu desenvolupament econòmic.

La presència d'un major mercat domèstic hauria de també ser considerada com un catalitzador de la Revolució industrial, explicant particularment per què va ocórrer en el Regne Unit.

La invenció de la màquina de vapor va ser una de les més importants innovacions de la Revolució industrial. Va fer possible milloraments en el treball del metall basat en l'ús de coque en comptes de carbó vegetal. En el segle XVIII la indústria tèxtil va aprofitar el poder de l'aigua per al funcionament d'algunes màquines. Aquestes indústries es van convertir en el model d'organització del treball humà en les fàbriques. A més de la innovació de la maquinària, la cadena de muntatge va contribuir molt en l'eficiència de les fàbriques.

* Revolució agrícola: augment progressiu de la producció gràcies a la inversió dels propietaris en noves tècniques i sistemes de cultiu, a més de la millora de l'ús de fertilitzants.

* El desenvolupament del capital comercial: Les màquines es van aplicar als transports i a la comunicació iniciant una enorme transformació. Ara les relacions entre patrons i treballadors és únicament laboral i amb la finalitat d'obtenir beneficis.

* Canvis demogràfic-socials: la modernització de l'agricultura va permetre un creixement demogràfic a causa de la millora de l'alimentació. També va haver avenços en la medicina i en la higiene, per aquest motiu creixés la població. També va haver una emigració del camp a la ciutat perquè l'ocupació en labors agrícoles va disminuir mentre creixia la demanda de treball en les ciutats.

Aquesta primera revolució es va caracteritzar per un canvi en els instruments de treball de tipus artesanal per la màquina de vapor, moguda per l'energia del carbó. La màquina exigeix individus més qualificats, produïx una reducció en el nombre de persones emprades, llançant de manera incessant masses d'obrers d'un ram de la producció a una altra. Especialment del camp a la ciutat.



Roger Esteve i Mas

La Revolució Industrial

En la tercera setmana de classe varem estudiar el canvi que suposà la Revolució Indutrial en la societat post-moderna d'aquells moments. Aquesta representà un abans i un després pel funcionament de l'economia i l'organització social de l'època.

Aquesta Revolució industrial la podriem definir com el canvi que es produïx en la Història Moderna d'Europa pel qual es desencadena el pas des d'una economia agrària i artesana a una altra dominada per la indústria i la mecanització.

Tot i que aquesta revolució fou encapçalada pel desenvolupament econòmic britànic entre 1760 i 1840, posteriorment els diferents països europeus van anar seguint el mateix camí.

Els principals trets de la Revolució Industrial caldria classificar-los en tecnològics, socioeconòmics i culturals. Els canvis tecnològics inclouen els següents: l'ús de nous materials com són el ferro i l'acer; de noves fonts d'energia com el carbó i noves forces motrius com la màquina de vapor. També s'inventaran noves màquines per a filar o per a teixir (el teler mecànic) que permeten un enorme increment de la producció amb una mínima despesa d'energia humana.

Sorgirà una nova forma d'organització del treball (factory system) que comporta la divisió del treball i una major especialització de la mà d'obra. També han de destacar-se les importants millores dels transports (trens i vaixells de vapor) i la creixent interacció entre la ciència i la indústria. Aquests canvis tecnològics suposaran un vertiginós increment de l'ús de recursos naturals i de la producció en massa de béns manufacturats.

Fora del camp industrial es produiran també importants canvis: millores en l'agricultura que farà possible el subministrament d'aliments per a una creixent població urbana, declivi de la terra com principal font de riquesa amb el creixent paper que aniran prenent la indústria i el comerç internacional. Entre els canvis socials i culturals són destacables el creixement de la població urbana, el desenvolupament de la classe obrera i els seus moviments de protesta (el moviment obrer), l'espectacular creixement dels coneixements científics i tècnics...

La industrialització ha suposat el major canvi per a la humanitat des de l'anomenada "Revolució Neolítica". En aquesta entrada no es pretén fer un enfocament exhaustiu del procés industrialitzador, però sí una visió general que serveixi per a emmarcar el que fou la revolució industrial; en les darreres entrades es tractaran temes relacionats amb aquesta com són el procés d'industrialització o la difusió d'aquesta.


Roger Esteve i Mas

De l'Antic Règim al Capitalisme

En les primeres classes de l'assignatura varem tractar l'evolució de les societat agraries en l'antic règim per donar pas a una societat moderna i industrialitzada. Anem a veure en que varen consistir aquestes transformàcions econòmiques (tot i que també politiques i socials) i com es va donar el pas d'una societat a l'altra.

Les grans transformacions del món contemporani es donaren sobre unes estructures socio-economiques i politiques que hi havia a Europa des del segle XVI, i que coneixem amb el nom d'Antic Règim. El segle XVIII és el segle de transició, el que marca la fi de l'Antic Règim i la gestació de la nova época.
Les societats de l'Antic Règim es caracteritzaven per tenir una població estancada, una economia agrària de tipus feudal-senyorial en pugna amb un incipient capitalisme comercial, una societat estamental i un sistema politic absolutista.

Aquesta situació va començar a canviar sobretot al llarg del segle XVIII. Durant aquesta període hi ha un importantíssim creixement de la població, que afecta la major part del món. El creixement demogràfic va anar acompanyat d'una expansió econòmica a Europa, protagonitzada especialment per la burgesia, que anava acumulant capitals de les activitats industrials i comercials, degut a l'augment de la demanda. A poc a poc va esdevenir un grup poderós econòmicament, fent clara competència als qui eren rics per les rendes feudals de la terra, els estaments privilegiats. Es tractava d'una competéncia entre negociants i rendistes.

La nova realitat econòmica va posar en entredit les estructures vigents. La nova situació cridava al desenvolupament econòmic i els sistemes feudal del camp i el gremial de la ciutat eren un fre per al creixement de la producció d'aliments i de productes manufacturats, ara molt demandats. Calia acabar amb un marc legal que perpetuava l'immobilisme social i l'estancament económic. Serà la burgesia la més interessada en acabar amb les estructures vigents. I lluitaran pel poder polític, perqué només així podran legislar per canviar el món.

En la pròxima publicació veurem ja els avenços que van haver-hi en la primera revolució industrial que emmarcarà l'inici d'aquest pas a la societat moderna.

Roger Esteve i Mas

Presentació

El meu nom és Roger Esteve i Mas, alumne de primer curs de Ade de la UB (08-09), i aquest és el meu blog sobre l'assignatura d'Història Econòmica Mundial, on setmanalment penjaré les meves entrades sobre els diferents temes tractats a classe.

Salutacions.


Roger Esteve i Mas