dissabte, 28 de febrer del 2009

La Revolució Industrial

En la tercera setmana de classe varem estudiar el canvi que suposà la Revolució Indutrial en la societat post-moderna d'aquells moments. Aquesta representà un abans i un després pel funcionament de l'economia i l'organització social de l'època.

Aquesta Revolució industrial la podriem definir com el canvi que es produïx en la Història Moderna d'Europa pel qual es desencadena el pas des d'una economia agrària i artesana a una altra dominada per la indústria i la mecanització.

Tot i que aquesta revolució fou encapçalada pel desenvolupament econòmic britànic entre 1760 i 1840, posteriorment els diferents països europeus van anar seguint el mateix camí.

Els principals trets de la Revolució Industrial caldria classificar-los en tecnològics, socioeconòmics i culturals. Els canvis tecnològics inclouen els següents: l'ús de nous materials com són el ferro i l'acer; de noves fonts d'energia com el carbó i noves forces motrius com la màquina de vapor. També s'inventaran noves màquines per a filar o per a teixir (el teler mecànic) que permeten un enorme increment de la producció amb una mínima despesa d'energia humana.

Sorgirà una nova forma d'organització del treball (factory system) que comporta la divisió del treball i una major especialització de la mà d'obra. També han de destacar-se les importants millores dels transports (trens i vaixells de vapor) i la creixent interacció entre la ciència i la indústria. Aquests canvis tecnològics suposaran un vertiginós increment de l'ús de recursos naturals i de la producció en massa de béns manufacturats.

Fora del camp industrial es produiran també importants canvis: millores en l'agricultura que farà possible el subministrament d'aliments per a una creixent població urbana, declivi de la terra com principal font de riquesa amb el creixent paper que aniran prenent la indústria i el comerç internacional. Entre els canvis socials i culturals són destacables el creixement de la població urbana, el desenvolupament de la classe obrera i els seus moviments de protesta (el moviment obrer), l'espectacular creixement dels coneixements científics i tècnics...

La industrialització ha suposat el major canvi per a la humanitat des de l'anomenada "Revolució Neolítica". En aquesta entrada no es pretén fer un enfocament exhaustiu del procés industrialitzador, però sí una visió general que serveixi per a emmarcar el que fou la revolució industrial; en les darreres entrades es tractaran temes relacionats amb aquesta com són el procés d'industrialització o la difusió d'aquesta.



Roger Esteve i Mas

dimecres, 18 de febrer del 2009

De l'Antic Règim al Capitalisme

En les primeres classes de l'assignatura varem tractar l'evolució de les societat agraries en l'antic règim per donar pas a una societat moderna i industrialitzada. Anem a veure en que varen consistir aquestes transformàcions econòmiques (tot i que també politiques i socials) i com es va donar el pas d'una societat a l'altra.

Les grans transformacions del món contemporani es donaren sobre unes estructures socio-economiques i politiques que hi havia a Europa des del segle XVI, i que coneixem amb el nom d'Antic Règim. El segle XVIII és el segle de transició, el que marca la fi de l'Antic Règim i la gestació de la nova época.
Les societats de l'Antic Règim es caracteritzaven per tenir una població estancada, una economia agrària de tipus feudal-senyorial en pugna amb un incipient capitalisme comercial, una societat estamental i un sistema politic absolutista.

Aquesta situació va començar a canviar sobretot al llarg del segle XVIII. Durant aquesta període hi ha un importantíssim creixement de la població, que afecta la major part del món. El creixement demogràfic va anar acompanyat d'una expansió econòmica a Europa, protagonitzada especialment per la burgesia, que anava acumulant capitals de les activitats industrials i comercials, degut a l'augment de la demanda. A poc a poc va esdevenir un grup poderós econòmicament, fent clara competència als qui eren rics per les rendes feudals de la terra, els estaments privilegiats. Es tractava d'una competéncia entre negociants i rendistes.

La nova realitat econòmica va posar en entredit les estructures vigents. La nova situació cridava al desenvolupament econòmic i els sistemes feudal del camp i el gremial de la ciutat eren un fre per al creixement de la producció d'aliments i de productes manufacturats, ara molt demandats. Calia acabar amb un marc legal que perpetuava l'immobilisme social i l'estancament económic. Serà la burgesia la més interessada en acabar amb les estructures vigents. I lluitaran pel poder polític, perqué només així podran legislar per canviar el món.

En la pròxima publicació veurem ja els avenços que van haver-hi en la primera revolució industrial que emmarcarà l'inici d'aquest pas a la societat moderna.


Roger Esteve i Mas


dijous, 12 de febrer del 2009

Presentació

El meu nom és Roger Esteve i Mas, alumne de primer curs de Ade de la UB (08-09), i aquest és el meu blog sobre l'assignatura d'Història Econòmica Mundial, on setmanalment penjaré les meves entrades sobre els diferents temes tractats a classe.

Salutacions.


Roger Esteve i Mas