La Difusió de la Industrialització, segon cercle de països

El segon cercle de països que entraren a la revolució industrial es caracteritza per ser molt tardana (a partir de 1880) i per presentar moltes dificultats de transport i desenvolupament, aixì com uns index alts de pobresa i desenvolupament ecònomic, com també per presentar encara una agricultura de caire tradicional.

La perifèria Nord: Països Baixos i Escandinàvia).

Principalment gràcies a la seva capacitat per a especialitzarse, entraren al procés de industrialització. Gràcies a les exportacions aconseguiran capital estranger que pogueren invertir en el seu desenvolupament. La seva societat passarà de dedicar-se a l'artesania en gran majoria a produir productes semielaborats per a l'exportació, la creació del ferrocaril fou de gran ajuda per a la realització d'aquestes exportacions. Realitzaren fortes inversions en educació i tecnologia.

La perifèria Sud: Espanya i Itàlia

Disposen de recursos energètics propis molt pobres, i es veuen obligats a recorrer a la importació. A l'estat Espanyol la producció de vi fou molt imortant i transcendirà en l'anomenada "febre de l'or" que servirà per a construir les vies ferroviàries.
Itàlia disposa de coure i plom com a materies primeres i serà el primer exportador encara que no que veurà el seu desenvolupament econòmic frenat per culpa dels seus deutes. Els mercats seran petits i poc profunds haurà una escassa conquesta exterior. Poca inversió en educació en ambdós països.

La perifèria est: Rússia i Japó
Rússia es modernitzarà a partir del 1854. L'estat promogué reformes en l'agricultura, indústria i transport. A l'agricultura s'abolirà l'esclavitud i majoritariament el feudalisme. En el transport es construirà la xarxa ferroviària amb subvencions públiques i accions de companyies privades, això comportarà a un impuls dels sectors miner i siderúrgic.
Al cas de Japó el seu impuls estatal també serà molt important per al seu desenvolupament, l'abolició del feudalisme i la modernització donarà com resultat canvi radical en el país. El que més canviarà serà la indústria que a partir de 1881 canviarà la seva política monetària, incrementarà els seus impostos i una important privatització de les industries.La seda és el producte estrella del Japó. A més a més assoliran altres mercats com Taiwán, Corea...


Roger Esteve i Mas

La Difusió de la Industrialització

Al continent europeu, la Revolució Industrial arriba a cent anys després de la Britànica, aproximadament als vols del 1850. Anem a veure com aquesta va esdevenir a alguns dels països capdavanters a europa.


-França:

A pesar del seu gran progrés cultural i les transformacions sociopolíticas derivades de la Revolució de 1789, l'avanç industrial va ser lent. La industrialització va afectar primer a les indústries tèxtils, cotoneres i després a la siderurgia que haurà d'esperar al Segon Imperi (Napoleó III) per a assolir la modernització. La Revolució francesa va estendre encara més el sistema de petita propietat que retenia a la població rural en les seves terres, a més de la política econòmica proteccionista. A partir de 1847 s'observa l'increment de la indústria i de la mà d'obra emprada en la mateixa i tenint com a conseqüència l'abandó de les terres.


-Bèlgica:

Va experimentar un ràpid desenvolupament similar a l'anglès, gràcies a la iniciativa de l'Estat i al disposar d'un sistema bancari favorable a les inversions industrials, que van dotar al país d'un dels millors sistemes ferroviaris d'Europa. Els centres principals es trobaven a Gant i Leija. Bèlgica contava ja al 1830 amb una indústria tèxtil molt desenvolupada i una siderurgia en expansió. Aquest creixement econòmic va ser possible per la confluència de diversos factors. Primer el notable increment demogràfic. Després, la disponibilitat d'uns mitjans de transport barats (rius i canals) i l'abundància de matèries primeres (carbó i ferro), van possibilitar el desenvolupament de la siderurgia. A més, el suport de les societats creditícies i la banca completaven aquest joc d'elements favorables per al desenvolupament de les noves formes industrials.


-Alemanya:

La influència anglesa i francesa en la industrialització del país és notable. La primera per la importació de maquinària i tècniques. La segona per les inversions en recursos alemanys. Així, per exemple, els alts forns del Ruhr. La història econòmica alemanya del segle XIX, està molt lligada a la seva unificació nacional. Amb la Constitució al 1834 del Zollverein, unió duanera que permetia la lliure circulació d'homes i cabdals entre tots els estats alemanys. El desenvolupament econòmic alemany es va caracteritzar per un gran avanç de l'agricultura: abandó del sistema del guaret i inici de l'ocupació d'abonaments. Es va optar per donar prioritat als plans de construcció naval i ferroviària. La intervenció de sectors financers (banca i segurs) en el desenvolupament econòmic i la iniciativa de l'Estat completen les característiques del model alemany de revolució indusrtrial.


Roger Esteve i Mas

El procés d'Industrialització: Factors de producció i innovacions

En la setmana del 2 al 6 de Març varem veure el procés d'industrialització i les seves causes i innovacions.

L'existència de controls fronterers més intensos van evitar la propagació de malalties i va disminuir la propagació d'epidèmies com les ocorregudes en temps anteriors. La revolució agrícola britànica va fer a més més eficient la producció d'aliments amb una menor aportació del factor treball, encoratjant a la població que no podia trobar treballs agrícoles a buscar ocupacions relacionades amb la indústria i, per tant, originant un moviment migratori des del camp a les ciutats així com un nou desenvolupament en les fàbriques. L'expansió colonial del segle XVII acompanyada del desenvolupament del comerç internacional, la creació de mercats financers i l'acumulació de capital són considerats factors influents, com també ho va anar la revolució científica del segle XVII. Es pot dir que es va produir a Anglaterra pel seu desenvolupament econòmic.

La presència d'un major mercat domèstic hauria de també ser considerada com un catalitzador de la Revolució industrial, explicant particularment per què va ocórrer en el Regne Unit.

La invenció de la màquina de vapor va ser una de les més importants innovacions de la Revolució industrial. Va fer possible milloraments en el treball del metall basat en l'ús de coque en comptes de carbó vegetal. En el segle XVIII la indústria tèxtil va aprofitar el poder de l'aigua per al funcionament d'algunes màquines. Aquestes indústries es van convertir en el model d'organització del treball humà en les fàbriques. A més de la innovació de la maquinària, la cadena de muntatge va contribuir molt en l'eficiència de les fàbriques.

* Revolució agrícola: augment progressiu de la producció gràcies a la inversió dels propietaris en noves tècniques i sistemes de cultiu, a més de la millora de l'ús de fertilitzants.

* El desenvolupament del capital comercial: Les màquines es van aplicar als transports i a la comunicació iniciant una enorme transformació. Ara les relacions entre patrons i treballadors és únicament laboral i amb la finalitat d'obtenir beneficis.

* Canvis demogràfic-socials: la modernització de l'agricultura va permetre un creixement demogràfic a causa de la millora de l'alimentació. També va haver avenços en la medicina i en la higiene, per aquest motiu creixés la població. També va haver una emigració del camp a la ciutat perquè l'ocupació en labors agrícoles va disminuir mentre creixia la demanda de treball en les ciutats.

Aquesta primera revolució es va caracteritzar per un canvi en els instruments de treball de tipus artesanal per la màquina de vapor, moguda per l'energia del carbó. La màquina exigeix individus més qualificats, produïx una reducció en el nombre de persones emprades, llançant de manera incessant masses d'obrers d'un ram de la producció a una altra. Especialment del camp a la ciutat.



Roger Esteve i Mas