La situació econòmica dels EEUU a la dècada del anys 20 era prospera amb un creixement de la indústria i economia molt accelerat. La Gran depressió va ser un període de deu anys (1929-1939) caracteritzats per la major recessió econòmica global, tant en profunditat com en duració, que s'ha produït fins al moment. Se sol representar l'inici d'aquesta als Estats Units d'Amèrica, coincidint amb el crack del 24 d'octubre de 1929 (l'anomenat "Dijous Negre") a Wall Street, on més de 29 milions d’accions es van posar a la venda a la borsa de Nova York davant d’una demanda pràcticament nul·la provocant l’esfondrament de la borsa.
Es va estendre des dels Estats Units a la resta del món capitalista. La crisi provocà grans taxes de desocupació: catorze milions de persones als Estats Units, sis a Alemanya i tres al Regne Unit. A Austràlia, la taxa de desocupació va ser fins i tot més gran que als Estats Units i al Regne Unit junts. S'estima que la cinquena part de la població britànica vivia per sota del llindar de pobresa a la meitat de la dècada de 1930.
L'elecció com a president de Franklin Delano Roosevelt i l'establiment del New Deal el 1932 marcà l'inici del final de la Gran Depressió als Estats Units. No obstant això, a Alemanya, la desaparició del finançament exterior, a principis de la dècada de 1930, i l'augment de les dificultats econòmiques, van propiciar l'aparició del nacional-socialisme i a l'arribada al poder d'Adolf Hitler.
Sembla ser, tot i que no és molt clar que algunes de les causes varen ser les següents:
· La gran compra d’accions a crèdit per part dels bancs i dels particulars americans per obtenir beneficis ràpids. Provocant un allau de vendes per la realització de beneficis.
· El fet anterior va provocar la baixa dels índexs borsaris i la conseqüent pèrdua de valor de les accions i dels diners dels petits i grans inversors.
· No es van poder retornar els crèdits i molts bancs van fer fallida, deixant sense diners a les persones que els tenien dipositats.
· La sobreproducció industrial i agrària dels anys anteriors, van sobrepassar la capacitat de compra dels mercats, provocant una lleugera caiguda dels preus i una forta acumulació dels estocs a les indústries que demanaven crèdits per continuar produint.
· La falta de control per part del govern dels EEUU respecte a un creixement descontrolat de la producció, els crèdits i en general l’economia.
Aquesta crisis dels anys 30 ens fa reflexionar sobre l'actual situació econòmica tan a Europa com als Estats Units, on podem observar gran quantitat de paral·lelismes entre les 2. Tan en l'una com l'altra els índex borsaris cauen en picat, les vendes de sectors claus com els automòbils o la construcció baixen, els bancs deixen de concedir crèdits en la majoria dels casos, així com també la gran quantitat d'atur acumulada conseqüentment.
Roger Esteve i Mas
Es va estendre des dels Estats Units a la resta del món capitalista. La crisi provocà grans taxes de desocupació: catorze milions de persones als Estats Units, sis a Alemanya i tres al Regne Unit. A Austràlia, la taxa de desocupació va ser fins i tot més gran que als Estats Units i al Regne Unit junts. S'estima que la cinquena part de la població britànica vivia per sota del llindar de pobresa a la meitat de la dècada de 1930.
L'elecció com a president de Franklin Delano Roosevelt i l'establiment del New Deal el 1932 marcà l'inici del final de la Gran Depressió als Estats Units. No obstant això, a Alemanya, la desaparició del finançament exterior, a principis de la dècada de 1930, i l'augment de les dificultats econòmiques, van propiciar l'aparició del nacional-socialisme i a l'arribada al poder d'Adolf Hitler.
Sembla ser, tot i que no és molt clar que algunes de les causes varen ser les següents:
· La gran compra d’accions a crèdit per part dels bancs i dels particulars americans per obtenir beneficis ràpids. Provocant un allau de vendes per la realització de beneficis.
· El fet anterior va provocar la baixa dels índexs borsaris i la conseqüent pèrdua de valor de les accions i dels diners dels petits i grans inversors.
· No es van poder retornar els crèdits i molts bancs van fer fallida, deixant sense diners a les persones que els tenien dipositats.
· La sobreproducció industrial i agrària dels anys anteriors, van sobrepassar la capacitat de compra dels mercats, provocant una lleugera caiguda dels preus i una forta acumulació dels estocs a les indústries que demanaven crèdits per continuar produint.
· La falta de control per part del govern dels EEUU respecte a un creixement descontrolat de la producció, els crèdits i en general l’economia.
Aquesta crisis dels anys 30 ens fa reflexionar sobre l'actual situació econòmica tan a Europa com als Estats Units, on podem observar gran quantitat de paral·lelismes entre les 2. Tan en l'una com l'altra els índex borsaris cauen en picat, les vendes de sectors claus com els automòbils o la construcció baixen, els bancs deixen de concedir crèdits en la majoria dels casos, així com també la gran quantitat d'atur acumulada conseqüentment.
Roger Esteve i Mas
