Tota aquesta gran expansió va contribuir amb un gran augment de fluxos migratoris de persones i capitals; tot això sumat als avenços tecnologics, aixì com també en els transports, va fer que la internacionalització dels mercats fos imminent i cada cop més patent arreu del continent, sent aixì el precedent a la globalització tal i com la coneixem avui en dia.
Aquesta internacionalització formula dos corrents al seu respecte:
El lliurecanvisme: és la doctrina econòmica que propugna la no intervenció estatal en el comerç internacional, permetent que els fluxos de mercaderies es governin pels avantatges de cada país i la competitivitat de les empreses, suposant que amb això es produirà una adequada distribució dels béns i serveis i una assignació òptima dels recursos econòmics a escala planetària.El lliurecanvisme és considerat com el primer capitalisme i planteja la llibertat absoluta de negoci i comerç enfront de les rigideses de l'economia de l'Antic règim.Es contrari al proteccionisme.
El proteccionisme: és un corrent econòmic que aposta per la producció nacional i imposa taxes i aranzels als productes estrangers per limitar les importacions. S'oposa al lliurecanvisme i limita la competència.
Exemples històrics de proteccionisme es troben al règim autàrquic durant el primer franquisme, amb un aïllament internacional polític i econòmic o en les polítiques agrícoles de la Unió Europea que privilegien els productes dels seus països membres en detriment dels estats del Tercer Món. Les nacions en guerra acostumen a tenir un règim proteccionista, amb poc contacte amb l'exterior.
Els moviments migratoris de persones, corresponen a diverses causes, tan economiques (millores salarials... qualitat de vida etc), com religioses o politiques.
Tal com podem observar aquest seguit de canvis en l'estructura de l'economia internacional, representen el precedent a la creació d'un mercat comú a Europa, i la internacionalització de mercats i capitals arreu del món.
Roger Esteve i Mas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada