Al continent europeu, la Revolució Industrial arriba a cent anys després de la Britànica, aproximadament als vols del 1850. Anem a veure com aquesta va esdevenir a alguns dels països capdavanters a europa.
-França:
A pesar del seu gran progrés cultural i les transformacions sociopolíticas derivades de la Revolució de 1789, l'avanç industrial va ser lent. La industrialització va afectar primer a les indústries tèxtils, cotoneres i després a la siderurgia que haurà d'esperar al Segon Imperi (Napoleó III) per a assolir la modernització. La Revolució francesa va estendre encara més el sistema de petita propietat que retenia a la població rural en les seves terres, a més de la política econòmica proteccionista. A partir de 1847 s'observa l'increment de la indústria i de la mà d'obra emprada en la mateixa i tenint com a conseqüència l'abandó de les terres.
-Bèlgica:
Va experimentar un ràpid desenvolupament similar a l'anglès, gràcies a la iniciativa de l'Estat i al disposar d'un sistema bancari favorable a les inversions industrials, que van dotar al país d'un dels millors sistemes ferroviaris d'Europa. Els centres principals es trobaven a Gant i Leija. Bèlgica contava ja al 1830 amb una indústria tèxtil molt desenvolupada i una siderurgia en expansió. Aquest creixement econòmic va ser possible per la confluència de diversos factors. Primer el notable increment demogràfic. Després, la disponibilitat d'uns mitjans de transport barats (rius i canals) i l'abundància de matèries primeres (carbó i ferro), van possibilitar el desenvolupament de la siderurgia. A més, el suport de les societats creditícies i la banca completaven aquest joc d'elements favorables per al desenvolupament de les noves formes industrials.
-Alemanya:
La influència anglesa i francesa en la industrialització del país és notable. La primera per la importació de maquinària i tècniques. La segona per les inversions en recursos alemanys. Així, per exemple, els alts forns del Ruhr. La història econòmica alemanya del segle XIX, està molt lligada a la seva unificació nacional. Amb la Constitució al 1834 del Zollverein, unió duanera que permetia la lliure circulació d'homes i cabdals entre tots els estats alemanys. El desenvolupament econòmic alemany es va caracteritzar per un gran avanç de l'agricultura: abandó del sistema del guaret i inici de l'ocupació d'abonaments. Es va optar per donar prioritat als plans de construcció naval i ferroviària. La intervenció de sectors financers (banca i segurs) en el desenvolupament econòmic i la iniciativa de l'Estat completen les característiques del model alemany de revolució indusrtrial.
Roger Esteve i Mas
-França:
A pesar del seu gran progrés cultural i les transformacions sociopolíticas derivades de la Revolució de 1789, l'avanç industrial va ser lent. La industrialització va afectar primer a les indústries tèxtils, cotoneres i després a la siderurgia que haurà d'esperar al Segon Imperi (Napoleó III) per a assolir la modernització. La Revolució francesa va estendre encara més el sistema de petita propietat que retenia a la població rural en les seves terres, a més de la política econòmica proteccionista. A partir de 1847 s'observa l'increment de la indústria i de la mà d'obra emprada en la mateixa i tenint com a conseqüència l'abandó de les terres.
-Bèlgica:
Va experimentar un ràpid desenvolupament similar a l'anglès, gràcies a la iniciativa de l'Estat i al disposar d'un sistema bancari favorable a les inversions industrials, que van dotar al país d'un dels millors sistemes ferroviaris d'Europa. Els centres principals es trobaven a Gant i Leija. Bèlgica contava ja al 1830 amb una indústria tèxtil molt desenvolupada i una siderurgia en expansió. Aquest creixement econòmic va ser possible per la confluència de diversos factors. Primer el notable increment demogràfic. Després, la disponibilitat d'uns mitjans de transport barats (rius i canals) i l'abundància de matèries primeres (carbó i ferro), van possibilitar el desenvolupament de la siderurgia. A més, el suport de les societats creditícies i la banca completaven aquest joc d'elements favorables per al desenvolupament de les noves formes industrials.
-Alemanya:
La influència anglesa i francesa en la industrialització del país és notable. La primera per la importació de maquinària i tècniques. La segona per les inversions en recursos alemanys. Així, per exemple, els alts forns del Ruhr. La història econòmica alemanya del segle XIX, està molt lligada a la seva unificació nacional. Amb la Constitució al 1834 del Zollverein, unió duanera que permetia la lliure circulació d'homes i cabdals entre tots els estats alemanys. El desenvolupament econòmic alemany es va caracteritzar per un gran avanç de l'agricultura: abandó del sistema del guaret i inici de l'ocupació d'abonaments. Es va optar per donar prioritat als plans de construcció naval i ferroviària. La intervenció de sectors financers (banca i segurs) en el desenvolupament econòmic i la iniciativa de l'Estat completen les característiques del model alemany de revolució indusrtrial.
Roger Esteve i Mas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada